El grafisme del Setge es posa en marxa

La Núria Sala (realitzadora) i el Sergio Garcia (motion graphic), aquest matí, planificant el grafisme del documental.

Avui hem dedicat el matí a planificar el motion graphic, el grafisme que acompanyarà el muntatge del documental i completarà la postproducció (juntament amb el retoc de color). La Núria Sala (realitzadora) i el Sergio García (grafista) han posat en comú les idees que es traslladaran a una trentena de gràfics en moviment. Aquestes animacions serviran per presentar documents o explicar, sobre mapes de l’època, els fets més transcendents del setge de Cardona de 1711.

El Sergio, director de motion graphics d’E2S Productora, ja va ser el responsable del grafisme del documental Emboscats, estrenat el febrer passat a Televisió de Catalunya. Com sempre, el repte consisteix en superar el llistó de la darrera ocasió; no serà fàcil però estem segurs que ho aconseguirem.

Continua llegint

El Setge entra a la sala de muntatge

Núria Sala, realitzadora i muntadora del documental, a la sala de muntatge d’E2S Productora.

Hem començat la postproducció de 1711. El Setge. La Núria Sala, realitzadora i muntadora del documental, es troba aquests dies tancada a la sala de muntatge d’E2S Productora, d’on d’aquí a quatre setmanes en sortirà amb l’obra llesta per al visionat a TV3. Serà el seu segon muntatge de documental en menys d’un any, després d’Emboscats. Memòria d’una geografia secreta, que vam estrenar el mes de febrer i que ha estat el més vist de la temporada a l’espai El Documental del Canal 33. Continua llegint

Finalitza el rodatge de figuracions

Un moment del rodatge de figuració a l’atri de la col·legiata de Sant Vicenç, al castell de Cardona.

Durant cinc dies que han semblat cinc setmanes per la intensitat amb què hem treballat, hem estat rodant les escenes que ajudaran a explicar què va passar a Cardona durant el setge borbònic de 1711. Han estat moltes hores i ha fet falta molta paciència per part de tots aquells que han col·laborat desinteressadament, des dels que s’han posat davant de la càmera com a figurants fins als que, des de darrere, han preparat entrepans, servit begudes i fruites, muntat tendes, transportat materials o cedit espais.

L’equip de producció d’aquest documental volem expressar el nostre agraïment, que no té preu però, esperem, tindrà recompensa. No ens voldríem descuidar noms ni entitats perquè la llista serà immensa. Apareixerà en els crèdits del documental per al record, però qui més ho recordarà i mai ho oblidarà serem nosaltres.

La idea de les figuracions, que accentuaran el caràcter gràfic del documental i en facilitaran la comprensió, va ser un valor afegit a la producció que va aprovar Televisió de Catalunya, i no disposàvem de recursos per al càsting ni per a les escenes. La mobilització ciutadana ha estat fonamental per aconseguir-ho.

Les entitats s’aboquen en el suport al documental

Entitats properes a tots els nivells estan capitanejant el suport popular al documental, si bé s’ha de reconèixer el voluntarisme de persones individuals que, a títol particular, aporten des de localitzacions fins a mans per ajudar en tot el que calgui.

De moment, els últims de sumar-s’hi vénen de lluny: els organitzadors de L’Onze de Setembre i Gironella, la festa declarada d’Interès Turístic per la Generalitat de Catalunya i un dels majors espectacles visuals i sonors de la Diada Nacional. La nostra directora de producció, Mireia Fàbrega, va recollir ahir de la vila berguedana vestuari, complements i rèpliques d’armes de combat de l’època que ens ajudaran enormement en les recreacions que rodarem entre el 14 i el 18 de juliol.

Els primers a pujar al carro van ser el grup de teatre El Traspunt (que aporta gairebé tots els personatges principals i la majoria d’extres, a més de coordinar el conjunt de les figuracions) i l’Associació del Divuit de Setembre (amb vestuari i molt valuosos elements d’atrezzo, fins i tot tendes per a soldats). També ho han fet els Miquelets de Catalunya (amb figurants, uniformes i elements perfectament fidels al moment) i la Festa Barroca de Moià (vestuari, figurants soldats i artillers, canons i altres armes).

Més recentment, i és igualment important, hem trobat la complicitat i bona entesa amb les Bruixes de Cardona (pirotècnia i assessorament), Protecció Civil de Cardona i els Trabucaires de Sant Ramon. De la mateixa manera, diferents col·lectius i particulars s’han posat a la nostra disposició per fer entrepans, preparar avituallaments i ajudar-nos en tot el que necessitem.

Al mateix temps, l’Ajuntament de Cardona col·labora activament amb tot el que necessitem, tant en la vessant de tràmits com en la prestació de serveis (brigada municipal, abastiments, seguretat, via pública), així com el Parador Ducs de Cardona, l’Hotel Bremon, Construccions Cots Codina i Sala Maquinària. La llista d’agraïments d’aquest projecte serà llarguíssima; comptar amb aquest suport és per a nosaltres un enorme privilegi.

 

Francesc Serra, el gran expert sobre el setge de Cardona i assessor històric del documental

Francesc Serra, durant el rodatge a l’Arxiu Històric de Cardona.

Doctor en Història Moderna, Francesc Serra s’ha especialitzat en la Guerra de Successió a l’interior de Catalunya i s’ha convertit en el gran expert en el setge de Cardona de 1711. L’historiador manresà és l’assessor històric del documental, i ha dut a terme una profunda investigació sobre documents fins avui desconeguts i inèdits que giren al voltant del conflicte.

Francesc Serra ha protagonitzat l’entrevista en major profunditat d’aquest documental, alhora que l’hem acompanyat en dues seqüències molt importants per entendre algunes de les claus del setge borbònic de la tardor de 1711.

Més enllà de les seves intervencions a davant de càmera, Francesc Serra continua col·laborant amb l’equip del documental, interpretant documentació i localitzacions dels fets, així com ajudant-nos a entendre com vivia la població civil aquelles setmanes de tensió i incertesa. De la mateixa manera, el seu coneixement dins del món dels col·lectius relacionats amb les recreacions històriques i les commemoracions de la Guerra de Successió ens han ajudat molt a l’hora de localitzar figurants, vestuari i elements caractarístics de l’època. Això serà fonamental per a les escenes de ficció que rodarem entre els dies 14 i 18 de juliol.

Friedrich Edelmayer i el punt de vista austríac sobre la Guerra de Successió

El doctor Edelmayer, en un moment de l’entrevista en un petit arxiu al centre de Viena.

Friederich Edelmayer, l’acadèmic més especialitzat en història moderna espanyola, ens ha acompanyat durant tres dies a Viena, on hem visitat el palau dels Starhemberg (on va viure, per tant, el virrei de la Catalunya austriacista) i diferents arxius i edificis relacionats amb alguns dels protagonistes de la Guerra de Successió.

Aquest doctor en Història Moderna, que a més ostenta nombroses distincions acadèmiques i diplomàtiques a l’estat espanyol, ens ha ofert un punt de vista allunyat de la que a Catalunya considerem com la guerra que més ha marcat la nostra història. També ens ha aportat opinions molt valuoses sobre el que va representar la victòria aliada a Cardona en un moment en què el conflicte semblava perdut i el poder econòmic de les dues coalicions enfrontades es trobava en una situació precària.

El fracàs borbònic, vist per Émilie d’Orgeix

Signatura de l’enginyer militar Jean-Baptiste Joblot, en un dels documents sobre el setge de Cardona trobats al castell de Vincennes (París).

Hem viatjat fins a París per entrevistar Émilie d’Orgeix, la màxima expecialista en l’estudi dels mapes militars de Jean-Baptiste Joblot i, per tant, de l’estratègia sobre el setge de Cardona. Doctora en Història de l’Art per la Universitat Laval (Quebec, Canadà), d’Orgeix és considerada a França com una de les grans expertes en història de l’enginyeria civil i militar. Va conèixer els mapes de Cardona arrel d’un llibre sobre espionatge militar, i és coautora del llibre sobre els mapes del setge (editat per l’Ajuntament de Cardona l’any 2007).

Des del castell de Vincennes (París), seu del Servei Històric de la Defensa, Émilie d’Orgeix ha comentat en profunditat els mapes i memòries del cap dels enginyers de Vendôme i Muret, Jean-Baptiste Joblot, així com de la seva ma dreta, Biancolelli, qui va dir que a Cardona “l’art ha secundat perfectament la natura”. També ha interpretat el paper que van jugar Muret (tinent general i comandant del setge) i Joblot.

Ha estat realment emocionant veure en viu i en directe els mapes originals creats per la mà de Joblot i Biancolelli, i fer-ho a més de mil quilòmetres d’on van ser realitzats a mà. Cardona, que en els documents de París figura com a “Cardonne” o “Cardoñe”, va marcar un canvi profund en la forma de considerar un setge modern, segons d’Orgeix.

Excursió a l’escenari de la batalla

Un moment del rodatge als Escorials, a la Coromina.

Un dels propòsits del documental sobre el setge de Cardona consisteix en visualitzar la vida que transcorre avui en els llocs que van ser escenari de l’episodi bèl·lic de 1711. Per aquest motiu, una de les seqüències pretén retratar la Ruta del Setge, una activitat que funciona des de fa uns anys a Cardona i que en ressegueix a peu els indrets imprescindibles.

En aquesta ocasió, vam comptar amb la inestimable col·laboració d’una vintena de cardonins i cardonines que es van enfundar el vestuari d’excursionistes i van seguir les explicacions d’un experimentat guia de la Fundació Cardona Històrica, Àlex Tripiana.

El grup va visitar el lloc on hi havia el campament borbònic que va ser atacat en l’inici de l’operació de rescat del castell de Cardona, el 21 de desembre de 1711. La batalla es reprendria el dia següent i conclouria amb l’entrada de rescat a la fortalesa i la retirada de l’exèrcit borbònic. Segons els cronistes de l’època, hi van perdre la vida més d’un miler d’homes.

Adrià Casas aprofundeix sobre la resistència abans i durant el setge de Barcelona (1713-14)

Un fotograma del rodatge amb Adrià Casas, en una de les aules de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB.

Adrià Casas és doctorant en Història Moderna, sota la supervisió del Dr. Antonio Espino, que també col·labora en el documental sobre el setge de Cardona de 1711. Casas s’ha especialitzat en la Guerra de Successió i té un gran coneixement sobre el paper dels catalans en el conflicte. Integrarà el gruix d’experts que aportaran el seu punt de vista al llarg de l’obra, que s’estrenarà a TV3 al voltant de l’Onze de Setembre d’aquest any.

Adrià Casas, que és l’entrevistat més jove del documental, ha desenvolupat una intensíssima recerca de documentació sobre els episodis bèl·lics catalans durant aquesta guerra internacional que va marcar l’inici del segle XVIII, i ha fet molt bones aportacions sobre el paper dels miquelets, els voluntaris i els diferents sometents que es van aixecar al voltant i posteriorment al setge de 1711.

La Dra. Maria Carme Montaner i els mapes austriacistes sobre el setge de Cardona

Una panoràmica de l’espai on es desenvolupava l’entrevista, a la seu de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

La cap de la Unitat de la Cartoteca de Catalunya (Instutut Cartogràfic de Catalunya), Maria Carme Montaner, ha volgut formar part dels especialistes que ens acompanyaran al llarg del documental sobre el setge de Cardona de 1711. Aquesta tarda ha estat entrevistada pel nostre equip, en un dels privilegiats espais de l’Institut Cartogràfic (Montjuïc, Barcelona).

Doctora en Geografia per la Universitat de Barcelona, Montaner va ser l’autora de la primera investigació sobre cartografia referida al setge de 1711 i a la fortalesa de Cardona. El resultat del seu estudi es va materialitzar en una ponència sobre aquest episodi bèl·lic (2006) i en l’edició d’un llibre d’autoria compartida amb el Dr. Antonio Bonet Correa (Universitat Complutense de Madrid) i la Dra. Émilie d’Orgeix (Cité de l’Architecture et du Patrimoine, París).

Durant l’entrevista d’aquesta tarda, Maria Carme Muntaner ha parlat sobre la importància del setge de 1711 que es desprèn de l’abundant documentació gràfica, a càrrec fonamentalment dels cossos d’enginyers militars i eminentment procedents del Regne de França. També ha desvetllat moltes de les incògnites que no rellevava la lectura dels mapes sobre la contesa.